diumenge, 29 de maig de 2016

NTRODUCCIÓ AL CINEMA. LA NOUVELLE VAGUE

La Nouvelle Vague apareix com a crítica a alguns cineastes francesos, com a reacció a les estructures generals del cinema francès de l'època i en defensa de l'expressió cinema d'autor. Aquests directors varen filmar les seues primeres obres a finals de la dècada dels cinquanta, encara que mai varen constituir un moviment com a tal. Per altra banda, encara que algunes vegades s'ha volgut incloure en aquest moviment a Louis Malle o Alain Resnais, aquesta denominació ha anat a recaure en directors joves, alguns dels quals procedents de la revista Cahiers du Cinéma, entre els que podríem destacar a Godard, Chabrol, Rohmer o Truffaut.
Els principals eixos del moviment comparteixen, d'entrada, una cosa: tots ells van exercir de crítics abans de donar el salt a la direcció. És a dir, coneixien la història del cinema i havien reflexionat sobre aquest art quan es van posar darrere de la càmera. I, encara més important: quan van fer el pas a la direcció van establir una continuïtat entre l'exercici de la crítica i les seves obres cinematogràfiques.
Aquestes són, sintetitzant, algunes de les característiques del moviment:


  • Pel·lícules de baix pressupost
  • Rodatge en exteriors a París i amb pocs mitjans tècnics
  • Ús de càmeres lleugeres per rodar en mà i amb llibertat
  • Canvi en la fotografia amb moviments nous
  • Preses llargues (a l'estil de l'americà Preminger o del japonès Mizoguchi)
  • Personatges sense rumb ni expectatives
  • Moments d'improvisació de rodatge i dels actors
  • Muntatge discontinu
  • Plànols-homenatge a altres autors





Cap comentari:

Publica un comentari