La
Nouvelle
Vague
apareix com a crítica a alguns cineastes francesos, com a reacció a
les estructures generals del cinema francès de l'època i en defensa
de l'expressió cinema d'autor. Aquests directors varen filmar les
seues primeres obres a finals de la dècada dels cinquanta, encara
que mai varen constituir un moviment com a tal. Per altra banda,
encara que algunes vegades s'ha volgut incloure en aquest moviment a
Louis Malle o Alain Resnais, aquesta denominació ha anat a recaure
en directors joves, alguns dels quals procedents de la revista
Cahiers
du Cinéma,
entre els que podríem destacar a Godard, Chabrol, Rohmer o Truffaut.
Els
principals eixos del moviment comparteixen, d'entrada, una cosa: tots
ells van exercir de crítics abans de donar el salt a la direcció.
És a dir, coneixien la història del cinema i havien reflexionat
sobre aquest art quan es van posar darrere de la càmera. I, encara
més important: quan van fer el pas a la direcció van establir una
continuïtat entre l'exercici de la crítica i les seves obres
cinematogràfiques.
Aquestes
són, sintetitzant, algunes de les característiques del moviment:
-
Pel·lícules de baix pressupost
-
Rodatge en exteriors a París i amb pocs mitjans tècnics
-
Ús de càmeres lleugeres per rodar en mà i amb llibertat
-
Canvi en la fotografia amb moviments nous
-
Preses llargues (a l'estil de l'americà Preminger o del japonès Mizoguchi)
-
Personatges sense rumb ni expectatives
-
Moments d'improvisació de rodatge i dels actors
-
Muntatge discontinu
-
Plànols-homenatge a altres autors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada