dimarts, 31 de maig de 2016

TREBALL SOCIOLOGIA. BELLESA I FEMNISME

AQUEST TREBALL ES VA ELABORAR PER TAL DE FER UNS ESTUDIS SOBRE 
LA BELLESA I EL FEMINISME RELACIONANT-LO AMB LES TALLES DE ROBA

La belleza cabe en la talla 48

A l'inici, i abans d'endinsar-me en els factors sociològics que observem en el text voldria fer una petita reflexió personal sobre la lectura del text.
Queda demostrat que en aquesta vida les coses passades sempre tornen, encara que ho facin en més o menys mesura (esperem que les que han sigut fatals per la humanitat no) i la moda no és aliena a tot el que dic. Només cal recordar com de vegades portem un estil de roba i les dones més majors diuen “això ja ho portava jo quan era jove”, també podem comprovar com al llarg de la nostra vida hem portat: pantalons de campana, pantalons de camal estret, una altra vegada campanes i ara una altra vegada estrets.
Tot això ens ve a demostrar que unes dones que fa uns trenta anys eren observades amb molt de gust quan tenien corbes, deixant-se de banda a les més primes, ara tornen a “vindre de gust” les corbes ben portades, i és que el ser humà necessita anar canviant constantment i que la rutina no és bona, es a dir la societat necessita nous incentius.
Cadascuna de les persones dintre de la llibertat ha d'exercir el seu rol en la societat, veiem com les modes ens porten a canviar els nostres gustos en un moment determinat, sempre i quan, aquestes modificacions sempre siguen elements agradables a la vista i no siguen coses desproporcionades, desagradables o que puguen ferir la sensibilitat d'una part de la societat.
Voldria arriscar-me al pensar que la moda és una institució social i és que si tal com hem estudiat se'ns diu que les institucions són coses que resulten de la necessitat humana d'orientar-se en el món , que ens soluciones molts problemes i que ajuden a organitzar la vida a més de dir-nos que una institució seria un patró de comportament, una mena de llibre de navegació que ens ofereix la societat i que imposa sobre les conductes dels individus1 ,voldria reafirmar-me en que la moda podem definir-la com una institució i és que a banda de tot això crec que té les característiques bàsiques d'una institució, es a dir: externalitat, objectivitat, coerció, historicitat i autoritat moral.
Una altra part de la sociologia sobre la que podem reflexionar a partir del text anterior és l'etiquetació, i és que quan sentim parlar del món de la moda i dels models a tots ens ve al cap la típica o típic model prim, musculós, guapo, alt, simpàtic, jove etc., es a dir els tenim a tots etiquetats seguint un patró al qual estem acostumats des de molts anys. Cal recordar expressions relatives a aquest món i que s'han incorporat al nostre llenguatge quotidià: 90-60-90, aquesta noia sembla una model, “tableta de chocolate” (referit a les abdominals) o amb aquesta figura serà una model de major. Però observem que totes les expressions venen a recordar-nos com és la imatge dels models, o sigui ningú de nosaltres pensa en una talla 48.
Enllaçant amb el que comente al punt anterior podem observar la influencia que té la socialització sobre l'estereotip de la moda i tot el que envolta al seu món. Quan em referisc al llenguatge o frases fetes que s'utilitzen quan parlem de la moda podem veure com algunes d'aquestes les escoltem des dels primers anys de les nostres vides, i és que quan escoltem l'expressió “aquesta nena sembla una model”, la noia afectada pot tenir dos o tres anys i ja en aquests moments estem ensenyant-li a la nena o el nen que un o una model és una persona eixerida i amb una figura que no serà mai la d'una 48. Per la qual cosa al introduir-li tota aquesta informació des de l'inici de la seva vida ja l'estem socialitzant. Possiblement més endavant i si els rols canvien es podrà produir una re-socialització, però en aquesta socialització primària ja té en la seva ment com són els models i que difícilment poden ser usuaris d'una talla 48.
És legítim que tothom pense en canviar d'estatus social o bé de classe durant la seva vida i quina millor manera de fer-ho que dedicar-se a una activitat que estiga seguida per la societat i a la vegada sigui una imatge de tota la joventut.
L'adolescència té una importància cabdal en moltes de les decisions que es prenen en la vida, es a dir un adolescent comença a fer plans del que vol ser quan sigui gran. Això fa que molts dels adolescents es mirin en l'aparador de tot el que representa la moda i veuen com els models porten una vida fàcil, luxosa, tenen els mitjans al seu abast i un munt de seguidors que els fan ser Déus, a més de tot això al món de la moda és relativament fàcil arribar ja que no suposa un esforç en els estudis ni un esforç físic amb horaris desajustats, alhora que també ho és per escalar d'estatus i de classe social.
Pensem que amb una escalada fàcil i ràpida en el món de la moda podem escalar també d'estatus i classe social, però crec que no és així i simplement es canvia d'estatus entre els que es troben en un moment donat al seu costat, ja que quan al model les coses no li van bé aquests mateixos que l'havien pujat al cel, el faran caure de la mateixa manera o més ràpid si convé.
Perquè faig aquesta reflexió, doncs per què al món de la moda hi ha moltíssima gent que és d'usar i tirar, es a dir o tens una talla determinada encara que et coste la mort o et quedes sense estatus social, classe, diners i fins i tot vida.
Ja està bé que aquesta societat s'haja de mirar en models que no fan cap bé a la joventut d'avui en dia. Hem vist com han anat apareixent malalties relacionades amb el pes per culpa de voler copiar uns estereotips, que per dir-ho suaument em sembles insalubres i que es done una oportunitat a tot el que sigui una bellesa física sense etiquetes de talla i que una talla 48, 44 o 46 siguin tan dignes com les altres si es porten amb alegria, salut i classe.
És d'agrair que els mateixos mitjans de comunicació que satiritzen molt sovint a la societat hagin sabut fer un pas més endavant i hagin arriscat donant importància a persones que mostren el seu pes molt dignament. En aquest cas una de les empreses que va apostar fort i que li ha eixit bé va ser Dove, ja que va ser la primera en utilitzar models no tan primes i amb la qual moltes dones es van sentir identificades. Crec que a partir d'aquest moment moltes dones d'una edat tan meravellosa com poden ser els trenta o quaranta anys van veure que els seu rol en la societat podia començar a canviar i ser vistes com a dones atractives a més de començar a sentir-se a gust amb el seu cos. A més els homes crec que estàvem una mica farts de models tan primes, fins i tot anoréxiques i aquesta nova tendència ens ha obert els ulls.
En aquesta web podeu veure el calvari que ha passat una jove per no complir amb els, suposats, canons de bellesa
http://www.ccma.cat/324/la-reivindicacio-duna-noia-a-facebook-demanant-respecte-pel-seu-fisic-es-fa-viral/noticia/2733530/
1-S.Cardús, E. Fernández, A. Estradé,, J. Estruch, R. Martínez, F. Núñez. Sociologia. UOC

Cap comentari:

Publica un comentari