SPINOZA I LA IL.LUSTRACIÓ
La
influència de Spinoza en la
Il·lustració, sobretot l'alemanya, és important, tot i tractar-se
d'un filòsof maleït per haver fet de l'extensió un atribut de Déu
i d'aquest una “cosa extensa”. El
pensament de Spinoza, bèstia negra de l'Europa benpensant però
mestre secret de la Il·lustració més radical, és la d'un ateu
virtuós.
Aquest
pensament de Spinoza sobre l'ateisme fa que alguns dels filòsofs de
l'època s'oposaren de manera radical. Trobem alguns exemples com el
de Locke, el qual posava límits a la tolerància i manifestava que
no es podia ser tolerant amb els ateus perquè destrueixen el
fonament de la moralitat, encara que al mateix temps també diu que
no s'havia de ser tolerant amb els catòlics. També Bayle proposa
que la tolerància no ha de tindre límits i qualifica tan als ateus
com als catòlics de secta.
Encara
que la influència de Spinoza en nota en molts dels filòsofs de la
Il·lustració, la major part d'ells rebutgen aquestes idees tan
radicals que proposa i són més tebis amb les seues idees, com ara
Voltaire, el qual és deista, anticlerical, però no pas ateu.
Finalment Rousseau coincideix amb el gruix dels il·lustrats; allò
que el distingeix d'ells
en aquesta matèria és que en aquests (que majoritàriament no són
ateus) la religió ocupa un lloc poc important, sense cap mena de
rellevància en l'ordre de l'experiència personal.
FONT
https://i.ytimg.com/vi/G_vnciVBgSA/maxresdefault.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada