dilluns, 30 de maig de 2016

SPINOZA I LA IL.LUSTRACIÓ

SPINOZA I LA IL.LUSTRACIÓ


La influència de Spinoza en la Il·lustració, sobretot l'alemanya, és important, tot i tractar-se d'un filòsof maleït per haver fet de l'extensió un atribut de Déu i d'aquest una “cosa extensa”. El pensament de Spinoza, bèstia negra de l'Europa benpensant però mestre secret de la Il·lustració més radical, és la d'un ateu virtuós.
Aquest pensament de Spinoza sobre l'ateisme fa que alguns dels filòsofs de l'època s'oposaren de manera radical. Trobem alguns exemples com el de Locke, el qual posava límits a la tolerància i manifestava que no es podia ser tolerant amb els ateus perquè destrueixen el fonament de la moralitat, encara que al mateix temps també diu que no s'havia de ser tolerant amb els catòlics. També Bayle proposa que la tolerància no ha de tindre límits i qualifica tan als ateus com als catòlics de secta.
 Encara que la influència de Spinoza en nota en molts dels filòsofs de la Il·lustració, la major part d'ells rebutgen aquestes idees tan radicals que proposa i són més tebis amb les seues idees, com ara Voltaire, el qual és deista, anticlerical, però no pas ateu. Finalment Rousseau coincideix amb el gruix dels il·lustrats; allò que el distingeix d'ells en aquesta matèria és que en aquests (que majoritàriament no són ateus) la religió ocupa un lloc poc important, sense cap mena de rellevància en l'ordre de l'experiència personal.

FONT

https://i.ytimg.com/vi/G_vnciVBgSA/maxresdefault.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari