AQUEST TREBALL ES VA ELABORAR PER TAL DE FER UNS ESTUDIS SOBRE
LA BELLESA I EL FEMINISME RELACIONANT-LO AMB LES TALLES DE ROBA
La
belleza cabe en la talla 48
A l'inici, i abans
d'endinsar-me en els factors sociològics que observem en el text
voldria fer una petita reflexió personal sobre la lectura del text.
Queda demostrat que en
aquesta vida les coses passades sempre tornen, encara que ho facin en
més o menys mesura (esperem que les que han sigut fatals per la
humanitat no) i la moda no és aliena a tot el que dic. Només cal
recordar com de vegades portem un estil de roba i les dones més
majors diuen “això ja ho portava jo quan era jove”, també podem
comprovar com al llarg de la nostra vida hem portat: pantalons de
campana, pantalons de camal estret, una altra vegada campanes i ara
una altra vegada estrets.
Tot això ens ve a demostrar
que unes dones que fa uns trenta anys eren observades amb molt de
gust quan tenien corbes, deixant-se de banda a les més primes, ara
tornen a “vindre de gust” les corbes ben portades, i és que el
ser humà necessita anar canviant constantment i que la rutina no és
bona, es a dir la societat necessita nous incentius.
Cadascuna
de les persones dintre de la llibertat ha d'exercir el seu rol
en la societat, veiem com les modes ens porten a canviar els nostres
gustos en un moment determinat, sempre i quan, aquestes modificacions
sempre siguen elements agradables a la vista i no siguen coses
desproporcionades, desagradables o que puguen ferir la sensibilitat
d'una part de la societat.
Voldria
arriscar-me al pensar que la moda és una institució
social
i és que si tal com hem estudiat se'ns diu que les
institucions són coses que resulten de la necessitat humana
d'orientar-se en el món , que ens soluciones molts problemes i que
ajuden a organitzar la vida a
més de dir-nos que una
institució seria un patró de comportament, una mena de llibre de
navegació que ens ofereix la societat i que imposa sobre les
conductes dels individus
,voldria
reafirmar-me en que la moda podem definir-la com una institució
i és que a banda de tot això crec que té les característiques
bàsiques d'una institució,
es a dir:
externalitat,
objectivitat, coerció, historicitat i autoritat moral.
Una
altra part de la sociologia sobre la que podem reflexionar a partir
del text anterior és l'etiquetació,
i és que quan sentim parlar del món de la moda i dels models a tots
ens ve al cap la típica o típic model prim, musculós, guapo, alt,
simpàtic, jove etc., es a dir els tenim a tots etiquetats seguint un
patró al qual estem acostumats des de molts anys. Cal recordar
expressions relatives a aquest món i que s'han incorporat al nostre
llenguatge quotidià: 90-60-90,
aquesta
noia sembla una model,
“tableta
de chocolate”
(referit a les abdominals) o amb
aquesta figura serà una model de major.
Però observem que totes les expressions venen a recordar-nos com és
la imatge dels models, o sigui ningú de nosaltres pensa en una talla
48.
Enllaçant
amb el que comente al punt anterior podem observar la influencia que
té la socialització
sobre l'estereotip de la moda i tot el que envolta al seu món. Quan
em referisc al llenguatge o frases fetes que s'utilitzen quan parlem
de la moda podem veure com algunes d'aquestes les escoltem des dels
primers anys de les nostres vides, i és que quan escoltem
l'expressió “aquesta nena sembla una model”, la noia afectada
pot tenir dos o tres anys i ja en aquests moments estem ensenyant-li
a la nena o el nen que un o una model és una persona eixerida i amb
una figura que no serà mai la d'una 48. Per la qual cosa al
introduir-li tota aquesta informació des de l'inici de la seva vida
ja l'estem socialitzant. Possiblement més endavant i si els rols
canvien es podrà produir una re-socialització,
però en aquesta socialització
primària
ja té en la seva ment com són els models i que difícilment poden
ser usuaris d'una talla 48.
És
legítim que tothom pense en canviar d'estatus
social
o bé de classe
durant la seva vida i quina millor manera de fer-ho que dedicar-se a
una activitat que estiga seguida per la societat i a la vegada sigui
una imatge de tota la joventut.
L'adolescència
té una importància cabdal en moltes de les decisions que es prenen
en la vida, es a dir un adolescent comença a fer plans del que vol
ser quan sigui gran. Això fa que molts dels adolescents es mirin en
l'aparador de tot el que representa la moda i veuen com els models
porten una vida fàcil, luxosa, tenen els mitjans al seu abast i un
munt de seguidors que els fan ser Déus, a més de tot això al món
de la moda és relativament fàcil arribar ja que no suposa un esforç
en els estudis ni un esforç físic amb horaris desajustats, alhora
que també ho és per escalar d'estatus
i de classe
social.
Pensem
que amb una escalada fàcil i ràpida en el món de la moda podem
escalar també d'estatus
i classe
social,
però crec que no és així i simplement es canvia d'estatus entre
els que es troben en un moment donat al seu costat, ja que quan al
model les coses no li van bé aquests mateixos que l'havien pujat al
cel, el faran caure de la mateixa manera o més ràpid si convé.
Perquè faig aquesta
reflexió, doncs per què al món de la moda hi ha moltíssima gent
que és d'usar i tirar, es a dir o tens una talla determinada encara
que et coste la mort o et quedes sense estatus social, classe, diners
i fins i tot vida.
Ja està bé que aquesta
societat s'haja de mirar en models que no fan cap bé a la joventut
d'avui en dia. Hem vist com han anat apareixent malalties
relacionades amb el pes per culpa de voler copiar uns estereotips,
que per dir-ho suaument em sembles insalubres i que es done una
oportunitat a tot el que sigui una bellesa física sense etiquetes de
talla i que una talla 48, 44 o 46 siguin tan dignes com les altres si
es porten amb alegria, salut i classe.
És
d'agrair que els mateixos mitjans de comunicació que satiritzen molt
sovint a la societat hagin sabut fer un pas més endavant i hagin
arriscat donant importància a persones que mostren el seu pes molt
dignament. En aquest cas una de les empreses que va apostar fort i
que li ha eixit bé va ser Dove,
ja que va ser la primera en utilitzar models no tan primes i amb la
qual moltes dones es van sentir identificades. Crec que a partir
d'aquest moment moltes dones d'una edat tan meravellosa com poden ser
els trenta o quaranta anys van veure que els seu rol en la societat
podia començar a canviar i ser vistes com a dones atractives a més
de començar a sentir-se a gust amb el seu cos. A més els homes crec
que estàvem una mica farts de models tan primes, fins i tot
anoréxiques i aquesta nova tendència ens ha obert els ulls.
En aquesta web podeu veure el calvari que ha passat una jove per no complir amb els, suposats, canons de bellesa
http://www.ccma.cat/324/la-reivindicacio-duna-noia-a-facebook-demanant-respecte-pel-seu-fisic-es-fa-viral/noticia/2733530/
